Com ja heu vist, tenim nova junta i quina junta! Estem molt felices de passar el relleu a aquest equip de persones tan potent i motivat, que malgrat tot (les càrregues professionals, familiars, personals, del context, etc.) ha decidit fer un pas endavant i treballar de manera generosa al costat de la resta de persones, que participen en les comissions, per a la nostra comunitat.

Nosaltres ens acomiadem com a junta, tot i que continuarem la majoria de nosaltres actives dins de l’Associació, participant en alguna comissió i assistint a les assemblees, per descomptat 🙂

Quan vam començar fa dos anys, teníem molts reptes: l’Associació era molt jove i com tot quan comença, havien sorgit moltes iniciatives i comissions de treball, però no teníem definit ni articulat el mecanisme per funcionar totes juntes com una sola cosa. Érem un petit i intens caos creatiu, que era necessari articular per poder estar preparats per créixer.  Quan dos anys després, ens hem aturat i hem mirat enrere, ens hem quedat bocabadades de la feinada que hem fet i del que hem aconseguit. I quan diem “hem” ens referim a totes les persones que formem part de l’Associació, on nosaltres hem intentat fer la nostra contribució des del nostre lloc. Perquè no ens cansarem de repetir que l’AFI som totes:

  • Internament, hem definit una estructura i dinàmica de treball col·lectiu (entre comissions i junta), hem ‘ordenat’ les assemblees (n’hem deixat de fer una al mes :-)) i hem intentat millorar-ne tant les convocatòries (enviant informació prèviament) com l’experiència de participació, buscant persones externes a la junta que ens ajudessin en la facilitació i la promoció del debat. Hem creat una dinàmica estable de coordinació amb l’equip directiu i hem participat de manera activa en la creació de la comissió de convivència del Consell Escolar. També, de la mà de la comissió de comunicació, hem millorat i estructurat els canals de comunicació de l’AFI, tant pel que fa a la comunicació entre comissions, la comunicació amb les figures delegades a cada ambient i amb totes les famílies de la comunitat. I hem creat espais de comunitat per parlar de coses que ens han afectat com el tema ubicació o el confinament, donant especial importància al fet que tothom pogués expressar com s’ha sentit. Hem intentat aprendre a cuidar-nos.
  • Externament, hem acompanyat de manera activa la tasca de comissions clau, com la d’extraescolars (treballant amb elles perquè el Consorci ens cedís espais extres del recinte Sant Jordi), la de menjador (que en els últims dos anys ha fet canvis importants tant amb relació a l’empresa contractada per la gestió del monitoratge, com amb relació a l’empresa de càtering), la comissió d’ubicació (on tot i que la solució sembla que no acaba d’arribar, se segueix treballant incansablement i que ens ha acompanyat a emprendre aventures com l’ocupació del hall de l’Ajuntament) o tantes altres. També hem vist com naixien noves comissions, que sovint no són tan citades, però que són fonamentals per fer comunitat (com la de jardineria o la de capgrossaires). I hem vist com floria una comissió de Festes, incansable, que ha organitzat festes amb ànima, sense quasi pressupost i fins i tot quan estàvem tots confinats.

En relació amb el barri, especialment el darrer any hem estat capaces d’establir relacions estables i franques amb totes les AFA de l’esquerra de l’eixample, amb l’Associació de Veïns i amb el Consorci de Barcelona i el Districte i l’Ajuntament, així com amb tots els partits polítics a l’oposició. Totes aquestes institucions i entitats ens reconeixen un rol actiu al barri i a la ciutat i això no és fàcil ni freqüent en una comunitat de recent creació com la nostra.

En els darrers nou mesos, hem seguit desenvolupant la nostra tasca, sense veure’ns ni tocar-nos. El Coronavirus, el confinament i les restriccions no ens ho han posat fàcil, però no ens hem aturat i la maquinària de l’AFI ha seguit rodant i funcionant a tot drap. D’això en podem estar molt orgulloses, ja que ens consta que en altres escoles, les AFI i AFA han quedat pràcticament aturades, gestionant només serveis mínims i no convocant ni assemblees. 

Mirant enrere, ens hem adonat que hem fet molt en molt poc. No és d’estranyar en una comunitat tan viva com la nostra. Tot això no hauria estat possible sense un equip directiu que empeny al nostre costat, sense la feinada invisible que fan i fem les persones que estem a les comissions de l’AFI i sense persones de la comunitat, que sense estar en cap comissió, en moments puntuals ens han ajudat. A totes aquestes persones, moltes gràcies per la seva complicitat!

És cert que queda molt per fer i també, no ens enganyem, hi ha moltes coses per millorar i resoldre. Estem convençudes que podrem fer-ho, perquè aquesta comunitat és forta, generosa i autocrítica, ingredients imprescindibles per seguir endavant i millorant dia a dia. Perquè Entença és Intensa.

Moltes gràcies de cor per tot. Molta força i tota la nostra complicitat a la nova junta, i a seguir fent créixer Entença.