Si pregunteu a la bona gent de Vallgorguina què va passar al seu poble el dia 22 de maig, us parlaran segurament d’una cursa ciclista. Però això no és el més important que va passar aquell diumenge en aquella bonica localitat, no. Pocs gosen parlar d’aquell grup de sonades i sonats de l’Escola Entença, perquè la seva gesta va ser tan increïble que, fins i tot els que la van veure dubten encara avui que sigui certa. 

El 2022 ha vist el naixement de la Colla Excursionista Entença. I per la seva estrena van triar la ruta circular Vallgorguina-Olzinelles-Vallgorguina, una caminada aparentment inofensiva als peus del Montseny. Unes 30 famílies s’hi van apuntar. A les motxilles hi duien cantimplores, entrepans i una bona dosi d’il·lusió i de ganes. Després d’algunes dificultats per aparcar, punt de trobada i… a caminar. 

Aquí és on comença la llegenda i on les versions del que va passar comencen a diferir. El que sabem segur és que si aquell no va ser el dia més calorós del segle, poc li faltava. Queia un sol que desfeia l’asfalt.

Les famílies, decidides, van avançar. En arribar a una petita i bonica església la colla, organitzadora, va anunciar que l’excursió seria més llarga del previst. Tothom a l’una va replicar: volem continuar! I qui no? La ruta triada era bonica i agradable. Les papallones es deixaven veure a les clarianes. El camí era ample i permetia a les famílies xerrar i riure. El senyor de la rectoria va obrir la font com a favor especial. Els infants no es queixaven i jugaven entre ells, pur estil Entença. 

Així, amb les cantimplores plenes, les famílies van seguir. El sol picava, l’aigua queia goles avall com a la més estiuenca de les festes majors, les motxilles començaven a pesar una mica més… Quan més intensa era la calor, aturada per dinar. En una clariana fantàstica les famílies es van aturar a fer un mos. Alguns testimonis parlen d’una truita d’espaguetis, recepta napolitana, altres diuen que alguna de les famílies havia portat cafè. Altres parlen d’una cabana, que esperem que segueixi allà, perquè era digna de veure! 

Al cap d’una estona, picada de mans i unes ordres: a recollir, que seguim! Dit i fet. Malauradament, la temperatura havia pujat encara uns graus més. Les cantimplores, una a una, s’anaven buidant. L’ombra, als camins, escassejava i el final de l’excursió es veia lluny i incert. Les famílies estaven a punt de defallir. El rumor d’una font en algun punt del camí semblava, més que mai, una història inventada. 

Aturada sota uns arbres. Alguns adults exploradors s’acosten a Olzinelles. La descoberta s’escampa com la pólvora: hi ha una font, hi ha una font! Traient forces d’on no n’hi havia, les famílies aconsegueixen arribar a Olzinelles. S’omplen cantimplores, es mullen caps, els jocs recomencen!  L’aigua té un dolç regust de triomf. Ho han aconseguit!

Es munta un equip de pares i mares entusiastes. Tots tenen en comú les mateixes coses: carnet de conduir i ganes de seguir caminant. Completaran la ruta ben ràpid mentre la resta esperen a prop de la font.

La resta s’explica de seguida: una corrua de cotxes va arribar a Olzinelles al cap d’una estona i va recollir infants, adults i cantimplores plenes. De tornada a Vallgorguina, tothom parla alhora. Estan orgulloses i orgullosos de la gran aventura que han viscut. La història se segueix comentant al bar del poble, ara sí amb sucs i cerveses ben fredes. La gent d’allà se’n fa creus: aquests sonats han fet una excursió el dia que el cel cremava!

Com les famílies d’Entença que van anar d’excursió aquell dia se’n van sortir, seguirà sent un misteri. El que sí que sabem és que s’ho van passar bomba, malgrat les dificultats, i que aquesta primera excursió ja és llegenda.

Si t’hi atreveixes, t’esperem a la segona!